Resultats de la cerca bàsica: 3
Diccionari de sinònims Franquesa
|
1.
roncar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 (una persona) ronxar rinxolar 2 (un animal, els elements) brogir. La tempesta brogeix. La multitud brogia. rugir. El lleó rugeix. El mar enfurit rugia. bramar filar, fer, el gat, el ronc suau que li és característic quan està content. (Alc.) Per als diferents crits dels animals: cridar. [...]
|
|
2.
ronc 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
m. Soroll que hom fa en roncar. rinxol(≠ rínxol) ronxoo ronxet roncaderao roncadissa, sèrie de roncs. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
3.
fer soroll (soroll 2)
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. gatzarejar, íd. grinyolar(una fusta o un ferro rovellat o sense greixar) grunyir, deixar-se sentir un soroll llunyà apagat. murmurar, murmurejar, mormolaro mormolejar, fer sentir una fressa suau l'aigua corrent, les fulles mogudes pel vent, una multitud que conversa o que resa. roncar(el tro, la mar [...]
detonar brogir remorejar fressejar renouejar, fer renou o enrenou. espetegar petar petarrellejar retrunyir, retronar o retentir (com un tro que ressona) brunzir o xiular. Se sentien brunzir les bales. brumir, fer, el vent, una remor sorda; també, brunzir. bufegar (el vent) barbullir (el mar agitat) braolar, bramular o bruelar. La tempesta bramulava. bramar (la tempesta, la mar avalotada) carinar, cruixir fortament. clapotejar (una massa líquida agitada) cruixir (la seda, una pinya madura, les dents) escarritxar, cruixir, les dents. esvalotar (→), fer soroll, les persones. tabolejar o tabalejar, íd. gatzarejar, íd. grinyolar (una fusta o un ferro rovellat o sense greixar) grunyir, deixar-se sentir un soroll llunyà apagat. murmurar, murmurejar, mormolar o mormolejar, fer sentir una fressa suau l'aigua corrent, les fulles mogudes pel vent, una multitud que conversa o que resa. roncar (el tro, la mar agitada, etc.) remuguejar (com de dues persones que parlen remugant) rondinar o rondinejar. Els pins rondinaven suaument a l'hora de la marinada. ruflar, fer un soroll semblant al de l'aire quan surt violentament pel nas, especialment quan està mig tapat. xerricar, com les rodes no greixades d'un carro. carrisquejar, íd. xiriguejar, íd. xiuxiuar o xiuxiuejar, fer, certes coses, una remor sorda i tenuíssima. xauxinar o xauxinejar (com una vianda que es fregeix lentament) tamborinar o tamborinejar, fer un soroll com de tamborí. La pluja tamborinava sobre els vidres. sospirar (fig.). L'oreig sospirava dolçament a la fageda. singlotar, fer soroll un líquid que es mou i bat les parets del recipient. fregir (intr.), fer soroll l'aigua del mar en passar entre roques llepant-les. crepitar, com la llenya quan espetega suaument. garranyigar. La corriola garranyiga molt: hi manca una gota d'oli. fer (o moure, o armar) xivarri (o escàndol, o bullícia) escandalitzar (fam.) Cp. sonar o ressonar © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
detonar
brogir
remorejar
fressejar
renouejar, fer renou o enrenou.
espetegar
petar
petarrellejar
retrunyir, retronar o retentir (com un tro que ressona)
brunzir o xiular. Se sentien brunzir les bales.
brumir, fer, el vent, una remor sorda; també, brunzir.
bufegar (el vent)
barbullir (el mar agitat)
braolar, bramular o bruelar. La tempesta bramulava.
bramar (la tempesta, la mar avalotada)
carinar, cruixir fortament.
clapotejar (una massa líquida agitada)
cruixir (la seda, una pinya madura, les dents)
escarritxar, cruixir, les dents.
esvalotar (→), fer soroll, les persones.
tabolejar o tabalejar, íd.
gatzarejar, íd.
grinyolar (una fusta o un ferro rovellat o sense greixar)
grunyir, deixar-se sentir un soroll llunyà apagat.
murmurar, murmurejar, mormolar o mormolejar, fer sentir una fressa suau l'aigua corrent, les fulles mogudes pel vent, una multitud que conversa o que resa.
roncar (el tro, la mar agitada, etc.)
remuguejar (com de dues persones que parlen remugant)
rondinar o rondinejar. Els pins rondinaven suaument a l'hora de la marinada.
ruflar, fer un soroll semblant al de l'aire quan surt violentament pel nas, especialment quan està mig tapat.
xerricar, com les rodes no greixades d'un carro.
carrisquejar, íd.
xiriguejar, íd.
xiuxiuar o xiuxiuejar, fer, certes coses, una remor sorda i tenuíssima.
xauxinar o xauxinejar (com una vianda que es fregeix lentament)
tamborinar o tamborinejar, fer un soroll com de tamborí. La pluja tamborinava sobre els vidres.
sospirar (fig.). L'oreig sospirava dolçament a la fageda.
singlotar, fer soroll un líquid que es mou i bat les parets del recipient.
fregir (intr.), fer soroll l'aigua del mar en passar entre roques llepant-les.
crepitar, com la llenya quan espetega suaument.
garranyigar. La corriola garranyiga molt: hi manca una gota d'oli.
fer (o moure, o armar) xivarri (o escàndol, o bullícia)
escandalitzar (fam.)
Cp. sonar o ressonar
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana